LA CONTRACRÒNICA
Resultats molt ajustats
Puc afirmar que en moltes temporades m’he perdut pocs partits a casa, a l’últim jugat contra el Gipuzkoa no vaig poder anar-hi i per fonts directes i fidedignes em fa l’efecte que en els minuts finals vam tenir alguna opció de guanyar, però la sort hi ha dies que et gira l’esquena.
Moltes vegades, sobretot en la part final d’un partit, la pressió per guanyar fa que els nervis i les imprecisions aflorin a la pista i perjudiquin qualsevol dels dos equips, el que guanya per intentar mantenir el resultat al seu favor i el que perd perquè veu la remuntada possible però el temps se li llença a sobre irremeiablement. Cal mantenir el cap molt fred, intensificant la defensa i el rebot perquè la pilota es quedi en la nostra possessió i poder elegir la millor opció individual o col·lectiva que ens pugui aportar una victòria final.
El camí a seguir és bo. Hem sabut donar la cara tant al Barris Nord com a domicili i això es nota en l’actitud del públic, cada vegada es va veient més gent a les grades i la nostra penya d’animació ens delecta en cada partit amb el seu particular xou amb els jugadors, que ja s’ha convertit en un ritual que tothom espera al final del partit.
A veure si d’aquesta simbiosi penya-junta directiva prenen nota els directius del Lleida Esportiu, la posició prepotent dels quals deixa molt a desitjar en el tracte amb les penyes.
Els resultats finals són cada vegada més ajustats, i és molt fàcil perdre o guanyar per tan sols un punt moltes vegades obtingut en els últims segons, però sempre queda l’actitud dels jugadors a la pista i aquesta han demostrat que no l’han perduda. L’absència de Rupnik es deixa sentir, però ja no el tenim. A veure si aquest punt aconseguit en el darrer sospir pot ser sempre nostre!