A Galícia... peix al cove

De tots és coneguda la limitació amb què treballa el nostre equip a la Leb Or des de la marxa del màgic base i director de joc Luka Rupnik al Fuenlabrada. S’ha hagut de refer per complet la manera de pensar i actuar de l’equip i l’entrenador Borja Comenge s’ha vist obligat a fer un reset per començar de nou amb el sistema de joc, amb la dificultat afegida de disposar de dos bases del mateix perfil, més defensius que ofensius i sense la capacitat d’organització i visió del joc de l’eslovè de Ljubljana.

El nostre entrenador ens deia aquesta setmana que l’equip es trobava pràcticament en plena pretemporada i això vol dir que encara no estava preparat per competir al cent per cent amb la resta d’equips de la part alta de la classificació. En aquestes circumstàncies s’ha de treballar més en els entrenaments, estar més implicats en els partits i tenir més dosi de concentració tant en defensa com en atac. Una altra cosa és l’encert en el llançament, que va per ratxes. Si volem continuar competint en la part alta i disputar els play-offs s’ha de donar aquest valor afegit que compensi les carències comentades. L’etapa de sumar cinc victòries consecutives lamentablement no tornarà i ens esperen partits molt complicats. Ahir a Marín es va veure un Força Lleida calidade amb intensitat, implicació i concentració tenint Nevels i Feliu com a punts de referència. Es va jugar amb ganes i

seny

, donant una lliçó als Simeon, Múgica, Miso, Derksen and company. Aquesta és la manera de competir i guanyar. Aquest és el Força Lleida que volem veure al Barris Nord. Sense fissures i amb control de joc en tots quatre quarts. L’únic interrogant és el futur d’Agustí Sans. Ahir a Galícia... resurrecció i

peix al cove

. I divendres rebem el Palma Air. Això torna a funcionar.