La pau va portar la victòria

El Camp d’Esports va viure ahir el seu primer partit en pau. La treva firmada aquesta setmana entre les penyes i la directiva no va portar més gent a la grada, que segueix registrat mínims històrics, un divendres en un horari horrible encavalcant-se amb el bàsquet, el fred i la boira. No hi va haver més gent però hi va haver treva. I això es va notar. Els pocs que van acudir a l’estadi s’hi van bolcar. Es van sentir crits i càntics que encara eren inèdits aquesta temporada i l’únic en contra de la directiva –minut 42 del primer temps– va ser breu i molt poc corejat i fins i tot rebut amb tímids xiulets. I els jugadors també van voler afegir-se a l’alto el foc brindant una victòria d’aquelles que, encara que reconeixent que totes són bones, toquen la fibra a l’aficionat: del tipus heroica, amb un empat a la recta final, quan tot semblava ja perdut i un 2-1 al minut 91, i de penal. Però en qualsevol cas, fins al minut 82, en el qual Guillem Martí va posar un cap salvador a una centrada de Doncel, ni un xiulet, ni un gest de desaprovació. Res. Només suport incondicional a un equip que ho passava malament. Vèncer el Llagostera, que mai no haurà estat més a prop de guanyar un partit com el d’ahir, no suposa res decisiu, però si més no el Lleida se’n va anar a dormir fora de les places de descens i, sobretot, amb una notable dosi d’autoestima que bona falta li feia. Diuen, ja ho saben, que el futbol és un estat d’ànim. El del Lleida, després del triomf davant dels gironins, és un altre. Ha tornat la victòria al seu caseller i ha tornat la tranquil·litat a la grada que mai hauria hagut de marxar. Igual com al Lleida encara li queda molt camí per recórrer per allunyar fantasmes de descens, a la relació entre directiva i aficionats encara li resten moltes arestes per polir, però ja s’ha fet el primer pas. Es van acabar els vetos i es van acabar els crits. Sens dubte ha influït molt aquest punt tres del comunicat. Aquest que diu que el club no ha tingut mai la intenció de danyar la imatge dels col·lectius ni de les persones esmentades en la desafortunada roda de premsa d’Albert Esteve el mes d’octubre.