Torna l’alegria al Barris Nord

Ni abans érem tan bons ni ara som tan dolents, el que passa és que hem entrat en un bucle negatiu que ens ha portat a perdre diversos partits seguits. Això pot passar, però estic segura que tornarem a ser aquell equip capaç de remuntar en moments difícils i, per descomptat, que acabarem bé la temporada.

Un altre exemple el tenim en el Barça de bàsquet. Teòricament ha confeccionat una bona plantilla i s’ha canviat l’entrenador i, tanmateix, l’equip no dóna la cara ni a la Lliga ACB ni a l’Eurolliga.

Aquestes situacions cada vegada passen més en qualsevol esport, ja sigui individual o col·lectiu. Al llarg d’una competició hi ha molts alts i baixos. Pots començar envestint i acabar descendint de categoria o tenir uns mals començaments per anar superant-te i obtenir una molt bona posició a la taula classificatòria.

No es pot abaixar la guàrdia si volem reprendre les bones sensacions de l’inici de la Lliga. La bona sintonia i empatia entre els jugadors, l’entrenador i l’afició ha de continuar com fins ara.

La plantilla està força compensada, encara que hi ha la possibilitat de fitxar un base anotador i bon director. No vull dir que no valori els nostres bases: Marc Rubín de Celis ho fa molt bé, aquesta temporada se sent amb més confiança i protagonisme, i Agustí Sans per a mi és un bon segon base. Simplement fa falta un substitut de Rapnik que aporti qualitat i tècnica.

Ara hem de ser capaços de mantenir-nos a dalt de la classificació i això ho aconseguirem amb treball dur, que al final portarà les victòries. Com la contundent aconseguida dimarts passat a Marín i la d’ahir davant del Palma, que han tornat l’alegria i l’optimisme al Barris Nord.