L’amic invisible

Amb la proximitat de les festes de Nadal i Cap d’Any és època de celebració dels ressorgits sopars d’empresa, amics, associacions, penyes, pares del col·legi, passejadors de gossos, veïns d’escala... i tota mena d’agrupacions. S’hi ha instaurat, crec que definitivament, la figura de l’amic invisible. Tots l’hem patit. Aquest company o companya que amb la millor de les intencions et regala una cosa lletja, inútil i barata que tu indefectiblement regalaràs a qui et toqui en el pròxim sopar. D’aquesta manera s’estableix una espècie de rotació de regals d’amics invisibles que fa que en alguns casos el regal que tu vas aportar en el primer sopar torni a les teues mans en l’últim. És un misteri com això succeeix, però succeeix.

Ahir, 4.400 amics visibles es van donar cita al Barris Nord per assistir a la presentació de la base i a una nova victòria del primer equip. En 14 jornades acumulem un rècord de 10-4. La temporada passada en aquesta mateixa jornada el balanç era just l’invers, 4-10. En onze dies hem jugat quatre partits i m’hem guanyat tres, cosa que, segons el meu parer, dóna molt més mèrit a la victòria d’ahir. Crec que l’equip ha sabut canviar d’identitat sense perdre eficàcia i això diu molt.

Només un però: cal millorar la gestió dels finals de partit amb avantatge. Moltes coses han canviat a l’equip, en el club i en l’afició, i gairebé totes positives, per això hem d’aprofitar aquesta espècie de cercle virtuós per assentar el projecte i plantejar, per què no, noves metes.

Pel que sembla, la figura de l’amic invisible té el seu origen a Veneçuela a començaments del XVIII i ha arribat als nostres dies sense gairebé canvis en el seu format. Personalment, voto per eradicar-lo o directament prohibir-lo. Sóc dels que tenen mala sort amb els regals.