Inici i final

U

n dels missatges prepartit que els tècnics transmeten als seus equips és la importància de començar bé. Dominar els primers compassos és de summa transcendència. Un bon inici dóna credibilitat al plantejament tàctic i ajuda a agafar confiança a nivell col·lectiu. A nivell individual és important que els jugadors tinguin bones sensacions, tant els que surten d’inici com els que entren de la banqueta. I això s’aconsegueix fent les coses fàcils i evitant cometre errors, ja que no hi ha una manera millor de començar el partit que aportant algun aspecte positiu a l’estadística individual. Robar una pilota, agafar un rebot, anotar una safata, forçar una falta i sumar des de la línia de tir lliure són exemples que s’han de marcar els jugadors a l’entrar en el joc.

Si a això li sumem que per a l’equip contrari anar a remolc des del principi sempre comporta precipitació, ens trobem en el marc adequat per emportar-nos la victòria.

Llegint l’última contracrònica del meu col·lega Ramon Cornadó, coincideixo que s’ha de millorar la gestió dels finals de partit quan s’hi arriba amb avantatge, encara que no és només un problema del Força Lleida, sinó de tots els equips, per bons que siguin. Variants tàctiques, ofensives i defensives específiques per als finals de partit fan els equips menys previsibles i doten de confiança el jugador amb unes eines que els ajudaran a resoldre les últimes accions.

Ja no és simplement una qüestió física, tècnica o tàctica, que sí que ho és, sinó que també hi intervé la qüestió mental. I és que tenir a la pista els més ben preparats per a finals ajustats és fonamental. L’inici és més previsible; el final, del tot imprevisible, encara que un bon inici et prepara adequadament per a un final

millor

.