2016: llums i ombres

S

e’ns en va l’any i ho fa amb una sensació agredolça al veure com l’Actel Força Lleida –el nom del nostre club és certament digerible i presentable amb relació a determinats equips de la categoria– passa del teòric descens a lluitar per jugar el play-off per una plaça a l’ACB. Ha estat un any de llums i ombres al voltant d’un projecte consolidat i que ha permès, en un marge de temps prudent, estructurar una plantilla idònia per assolir nous objectius.

E

l final de l’etapa Prado coincideix amb l’inici d’un nou plantejament de joc amb Comenge al capdavant tenint en els jugadors de casa la part alíquota de responsabilitat en el bon paper desenvolupat aquesta temporada. És un plaer poder veure jugar plegats fins a quatre jugadors fets a Lleida com Sutina, Rubín de Celis, Marc Martí, Sevillano i sense comptar amb Alzamora, a qui ja podem considerar un més de la colla, i Hermet de Pardinyes.

U

n dels culpables del canvi de rumb, al marge dels criteris tècnics i de gestió tant de l’staff com de la directiva, ha estat el recolzament del públic. Malgrat les crítiques –hi ha opinions per a tots els gustos– pel repartiment d’entrades promocionals, el fet inqüestionable és que veure el Barris Nord amb més de quatre mil espectadors ens omple de satisfacció als autèntics socis i amants d’aquest esport. No és el mateix un partit amb dos mil que amb quatre mil.

A

punto dos petits detalls de millora per al nou any. A la directiva, evitar les corredisses de la mainada a la zona 5. Amb un voluntari de control al mig és suficient. A la Paeria, demanar que doni més llum al carro central del pavelló per millorar la visibilitat. Avui per avui el bàsquet és l’espectacle més massiu a la ciutat i s’ho val. La regidoria ho té fàcil i a low cost. Ahir derrota clara a Ourense. Un parcial de 18-2 ens va destruir. Fran Guerra i Dmitri Flis ens van fer molt mal

.