SEGRE
Garrett Nevels supera la pressió d’Edu Martínez i Mo Soluade.

Garrett Nevels supera la pressió d’Edu Martínez i Mo Soluade.

Creat:

Actualitzat:

Quan

e

l joc del meu equip em deprimeix, m’agafa per repassar vídeos de Jason Williams (xocolate blanc), un jugador diferent, indisciplinat, autodestructiu i genial que ens va ensenyar de manera efímera una cara diferent del joc, a la qual no li importa tant guanyar com jugar. Les últimes temporades reconec que he revisat moltes vegades aquests vídeos, i aquesta és la primera vegada que ho faig. Què ens està passant?

Les últimes i doloroses derrotes del Força Lleida ens ensenyen que alguna cosa li passa a l’equip. Només cal fer un cop d’ull a les estadístiques per adonar-se del molt que hem canviat i no precisament per a bé. El grup continua tenint el crèdit guanyat a pols en la temporada, però les valoracions dels últims partits han de fer-nos reflexionar a tots. Donen moltes pistes. Valorar 50 contra Clavijo, 40 contra Ourense i 58 contra Araberri ens ha de portar a la conclusió que el nostre joc col·lectiu no és el que era. Els canvis al lloc del base no haurien de ser tan influents, encara que és just reconèixer que no són la millor notícia. Personalment, continuo esperant passos endavant de jugadors de la plantilla que per nom, trajectòria, qualitat i compromís han d’aportar més. No estic segur que Papantoniu millori substancialment la posició de base, però confio en el criteri del cos tècnic.

Raef LaFrentz, un tipus amb una sòlida carrera a l’NBA, probablement passarà a la història com el receptor de la passada de colze de Jason i el que, tot i recollir-la, no la va poder culminar en cistella. I és que fer aquesta passada a un tipus de 2,11 i 111 kg no va ser la millor elecció. Aquesta és la paradoxa de Williams, un jugador genial destinat a marcar una època i que, tanmateix, s’ha quedat en el que despectivament es coneix com a YouTube player.

tracking