Entendre el joc

E

l treball i millora dels fonaments del joc és un aspecte del bàsquet que tot jugador ha de polir durant la seua carrera esportiva. És el que conformarà la seua tècnica individual. Des de la iniciació s’incideix en l’aprenentatge del dríbling, de la passada, del tir, com a eines fonamentals per aplicar-les a un joc que requereix les esmentades habilitats. Encara que dominar els fonaments no és suficient per ser un bon jugador, saber utilitzar els gestos tècnics en el moment adequat és l’essència. Se’n diu tàctica individual.

Al llarg de la meua carrera com a entrenador, he tingut la sort de treballar amb grans jugadors. La gran majoria amb un nivell molt alt de tècnica, jugadors d’una gran plasticitat, amb capacitat de realitzar moltes coses i bé amb la pilota a les mans, però sense oposició i sense companys.

Però ja no han estat tants els capaços de demostrar la mateixa efectivitat en el joc col·lectiu. Saber quan i quant s’ha de botar la pilota, quan passar i quan llançar a cistella és un aprenentatge gens fàcil. És el que se’n diu lectura i que porta el jugador a entendre el joc. Un pas més enllà ha de dur el jugador a decidir d’una forma ràpida i no menys precisa. Ha de pensar abans de rebre la pilota per executar amb la major rapidesa possible. Mai pensar amb la pilota a les mans.

Quan un jugador arriba a un equip amb la temporada iniciada, necessita un temps d’adaptació. És impossible un alt rendiment immediat. El coneixement dels sistemes tàctics cada vegada més complexos i acoblar-se als companys requereixen un temps, per experimentat que un sigui. Papantoniou és un bon exemple de jugador que necessita temps. Tot i demostrar bons fonaments, els seus errors en la lectura del joc minven el seu rendiment.