LA CONTRACRÒNICA
L’‘Estevina’ ha fet efecte
Casares, un dels destacats del partit, pugna per una pilota amb un defensa del Badalona.
L
làstima de la boira i el fred, perquè no va permetre veure amb la prou claredat –m’expliquen que a la televisió la cosa tampoc va millorar gaire– un dels millors partits del Lleida aquesta temporada. I les baixes temperatures van aconseguir que anés al Camp d’Esports tan poc públic com en l’anterior encontre, la qual cosa ja és una tònica preocupant. Però es va guanyar, que, al cap i a la fi, era l’únic important. Perquè, tal com estan les coses, la clau està a guanyar. Les altres coses, ara mateix, són complementàries i seran iguals si el triomf arriba jugant millor o jugant pitjor.
El veritablement important és que arribi.
Aq
uest parèntesi nadalenc, pel que concerneix al Lleida, ha estat atípic. L’equip el va iniciar en crisi, malgrat l’última victòria del 2016 davant de l’Eldenc. I amb els tambors de guerra sonant al Camp d’Esports. Però la realitat és que els dies van passar de la manera més plàcida possible. Un cert rum-rum a causa del comiat d’Horacio Melgarejo, el segon entrenador; el nomenament del nou segon de Siviero despatxat en un tres i no res, i del mercat d’hivern ni piu.
Encara que podrà fitxar-se, perquè s’han abonat els deutes amb els ex. L’únic que ha quedat han estat les paraules de Jordi Esteve, el director esportiu. L’Estevina va ser clara i diàfana. Ho va dir amb noms, encara que no feia falta, perquè tots van entendre a qui es referia quan va dir allò de “o les vaques sagrades es posen les piles, o hi haurà molt moviment de taquilles durant el mes de gener”. I veient el d’ahir davant del Badalona –bé, el poc que es va poder veure, però no pel joc per si, sinó per la boira–, l’arenga deu haver quallat, perquè l’actitud en general de l’equip, i sobretot l’agressivitat al camp, van ser una altra de molt diferent al que s’havia estat observant al llarg de la primera volta.
De portes enfora, tots van assegurar que els professionals, que saben de què va això ja estan acostumats i que saben conviure amb aquest tipus de coses. Però, francament, de portes endins, influeix. I ara, ja ho crec que hi influeix!
