Sí, és qüestió de sensacions

Sempre s’ha dit que el futbol és un compendi de sensacions. De vegades negatives i altres de positives i la capritxosa piloteta sempre sembla moure’s d’acord amb elles. Així es va forjar la sort del campió, que és capaç d’obtenir resultats impensables aconseguint gols amb el mínim imprescindible de rematades, els pals jugant a favor i els rebots en contra del rival. O la desgràcia del cuer, a qui qualsevol detall se li gira sempre en contra. El Lleida, ara mateix, està en ratxa. Ha sabut revertir la situació després d’un final de 2016 desastrós en un prometedor inici del 2017.

Segurament, ni abans era tan dolent ni ara els jugadors són tan bons. Però resulta agradable tornar a mirar cap a dalt en la classificació. Encara no s’ha guanyat res i el fantasma del descens no queda descartat, però és veritat que després de la victòria davant del Prat s’està ja més a prop de les places de play-off que de la promoció per la permanència. Cert, pot tornar la mala ratxa, però, què volen? Gaudim ara d’aquesta. Quatre victòries i un empat en els últims partits. És a dir, tretze punts de quinze de possibles. Una cosa que semblava impossible abans del Nadal.

I, a més, amb la convicció que aquest Lleida es mou bé en el caos i la confusió. No se sap, perquè el club tampoc és un llibre obert, del cert com ha acabat l’embolic de les penyes, però si més no ja no se’n parla. S’han donat, fins al moment, cinc baixes, una cosa inèdita en la breu història de l’Esportiu i, tret d’en el cas del segon entrenador, que ha portat l’entitat als tribunals, ni una paraula més alta que una altra.

S’ha pogut fitxar. Dos jugadors han vingut del Llorca, i n’hi ha un tercer que encara pot caure –per cert, no senten curiositat per saber que els van dir Onwu, Urko i Molo abans de viatjar fins a Lleida?

Sense gairebé haver-se entrenat van jugar ahir de titulars. I l’equip no se’n va ressentir. S’ha fitxat un punta que no només marca sinó que a més assisteix. Un gol i dos assistències. Si això no és ser al mig d’una sensació guanyadora, que vingui Déu i ho vegi.