Victòria d’intel·ligència

E

xtraordinària, la victòria d’ahir de l’Actel Força Lleida, en una pista i contra un equip dels complicats de veritat. Tretze anys després s’ha aconseguit vèncer en una pista de molt mals records. Sembla que només contra els grans mostrem la nostra millor versió i aconseguim desenvolupar el joc que durant la primera part de la temporada ens va fer somiar amb coses importants.

Victòria d’intel·ligència a la banqueta i a la pista en un partit en el qual en algunes fases vam tornar a veure aquell bàsquet fluid i modern que només de tant en tant ha aparegut en els últims trams de Lliga. Ahir es va millorar notablement la defensa contra un dels equips més anotadors. L’aturada de la Copa sembla haver anat molt bé i aquesta excel·lent victòria hauria d’incrementar l’autoestima i la confiança.

Dit això, no hem d’oblidar els reptes plantejats al principi de temporada. Amb la salvació gairebé assegurada, queda encara encarrilar la viabilitat econòmica del projecte i aquest no és un tema menor.

No és la primera vegada que escric que no em sembla ni just ni raonable que les administracions carreguin amb el gruix del pressupost i que és tasca de la directiva buscar els mitjans perquè el pressupost sigui al més ampli possible. Ja sense els aclaparaments de temporades passades, tenim temps de planificar tant en l’esportiu com en l’econòmic, i d’aquesta manera afrontar un nou curs en les millors condicions esportives, socials i econòmiques. Aquest és el repte.

La tornada de Jose Simeón no podia ser celebrada de millor manera. La vida en ocasions s’entesta a fer difícil adonar-nos que el més important ho tenim just al costat. Ens fa difícil veure quin és el nostre lloc al món, el nostre lloc a la vida, el nostre lloc al bàsquet. Enhorabona!