Sense solta ni volta

Tarda davant del televisor i connectat a feb.tv per seguir el derbi català de la categoria. La tarda a Lleida era gris i el temps no aixecava. Era un partit per intentar la victòria perquè els números del filial del Joventut eren pitjors que els lleidatans i l’inici del partit va corroborar aquesta afirmació matemàtica amb una superioritat dels deixebles de Borja Comenge aclaparadora. Fins i tot es va arribar a doblar el marcador al primer quart.

De sobte, l’equip comença a perdre pilotes, una darrere d’una altra, i a fallar tirs lliures (no es va arribar al 45% en aquesta faceta per un 99% del Prat). Tot el partit al davant en el marcador fins que en l’últim quart, el Prat a base d’ofici amb Ortega i el talent encistellador en el triple de Xavi Forcada va igualar i va superar els lleidatans. Borja ho va intentar tot amb els canvis però ahir no era el dia i malgrat el rush final de Nevels –set punts en els dos últims minuts– la victòria va caure de la part barcelonina. Els partits són llargs i la intensitat no pot decaure a risc de perdre el ritme i la posició. Això és el que va passar ahir al Prat amb jugadors que van veure com s’esfumava una victòria molt a l’abast i que hauria suposat un pas de gegant per poder optar als play-offs de la competició. Sense la direcció adequada –Rubín i Simeón junts no fan un Rupnik– i amb un Sutina lluny del pavelló –va acabar amb -9– només Martí va sobresortir d’un equip que necessita millorar en algunes facetes del joc, com són les pèrdues de pilota i l’encert a cistella.

Ahir el percentatge de triple va estar per sota del 20 per cent i aquesta dada, unida als fatídics tirs lliures, va acabar per condemnar els lleidatans. Malgrat el suport dels aficionats desplaçats al Prat de Llobregat i el bon inici es va perdre, sense solta ni volta.