Una pau social necessària

La setmana passada, el Lleida Esportiu enviava un comunicat conjunt consensuat pel club, les penyes És Un Sentiment i Rudes, i l’Associació Amics del Lleida anunciant que s’ha arribat a una sèrie d’acords que, bàsicament, signifiquen que s’ha firmat la tan anhelada pau social amb els col·lectius d’animació. És un motiu d’alegria i un pas, jo diria que necessari, per acabar almenys amb l’ambient enrarit que ha provocat que aquesta temporada vagin encara menys espectadors al Camp d’Esports que de costum. Menys de mil a cada partit.

Flamant gespa, equip enratxat esportivament, però grades buides i, el que és pitjor, falta d’animació. Una situació que ha de canviar a partir d’ara, i més tenint en compte que estem en la recta final de la temporada, en la qual l’equip de Gustavo Siviero té encara molt a dir, després d’un mal inici fins que la plantilla es va anar acoblant primer i després consolidant amb els reforços del mercat hivernal.

Però tornant a l’acord entre penyes i club, l’objectiu final del qual és la creació d’una Grada d’Animació, tant de bo serveixi perquè l’afició torni a sentir-se important i respectada. De la mateixa manera, qui cometi alguna infracció o irregularitat a la grada, que sigui degudament sancionat. Deures i drets tant per part del club com de l’afició. Sense distincions.

I després, que tothom estigui unit entorn d’uns colors i d’un equip.

Que hi hagi crítiques, sempre amb respecte, a la manera de procedir d’un club no és estimar menys l’equip que estimes i pateixes, de forma que et sents feliç quan guanya o el més desgraciat del món quan perd. Ningú no té dret a adjudicar-se la potestat de donar carnets de bon o mal aficionat a ningú. Els periodistes també estem exposats a les crítiques. Som molt bons quan tot és positiu i pèssims quan no agrada la notícia o no coincideix l’opinió.

Tant de bo hi hagi molts oportunistes que pugin al carro del Lleida en aquest tram final. Serà senyal que les coses van bé.