Deixar créixer

C onfigurar una plantilla potent amb jugadors contrastats és tasca fàcil, encara que en aquests temps no és una cosa econòmicament a l’abast de la majoria. En l’actualitat gaudim d’una Lliga en la qual són pocs els que puguin disposar d’un roster ple de jugadors importants. D’altres opten per jugadors joves desconeguts amb la finalitat que vagin creixent. I una gran majoria es decanten per una barreja de les dos coses.

Molt s’ha debatut sobre si a l’equip hi ha un abans i un després de la sortida de Rupnik, i encara que és cert que fins a la data ha estat impossible cobrir les prestacions del base eslovè, és necessari pensar més enllà del futur immediat per garantir un bon rendiment en tan important posició. El rol del base és d’importància capital. Ha de ser capaç de llegir el joc millor que ningú i això, entre altres coses, significa imprimir el ritme adequat, visualitzar quin sistema d’atac cal comandar en funció dels avantatges que suposen els aparellaments defensius de l’equip rival i fins i tot ser capaç de fer arribar la pilota amb avantatge al company que està en ratxa.

Simeón i Rubín de Celis són els bases. El valencià, que mai no va haver de sortir del club, serà determinant quan millori la qualitat de la seua passada i el seu percentatge de tres. El lleidatà ha de complir ara el paper de segon, però sense oblidar que se li exigirà anar creixent fins a convertir-se en fonamental. Ha d’imprimir un ritme intens. A mitjà termini, la seua progressió passa perquè millori en direcció, continuar potenciant la seua mà dreta i la seua capacitat defensiva. Per a això, és necessari que tant els jugadors com el club apostin per un creixement en comú i que se’ls facilitin els condicionants necessaris per convertir-se en els jugadors que tant un com l’altre mereixen ser.