Guanyar és l’únic que val

Toni Seligrat és un entrenador singular, sense pèls a la llengua i poc donat a la diplomàcia. Ahir, a la sala de premsa del Camp d’Esports, després de la derrota de l’Alcoià malgrat tenir el control del joc i més presència a l’àrea rival que el Lleida, va elogiar el treball defensiu dels de Siviero, que va assegurar que els va tapar a la perfecció les arribades amb perill per poder guanyar el partit. Però va afegir que no veia el Lleida com a equip de play-off, perquè en el partit no va demostrar “l’ambició” que se li suposa als aspirants a ocupar una d’aquestes quatre places de privilegi. Encara que després va afegir que “en el fons això és la Segona B”.

I aquí sí que cal donar-li la raó. La Segona B és diferent. És una categoria atípica i artificial, ruïnosa per a la pràctica totalitat dels equips que la componen i on guanyar un partit és tasca dificilíssima i entrar en una ratxa positiva, una veritable gesta. I sí, a la Segona B hi ha equips amb ambició i altres que no la tenen. Per als primers, la categoria només ha de ser una estació de pas cap a la Segona A, que cal assolir com més aviat millor per instal·lar-se en el nirvana del futbol professional. O això, o anar esllanguint-se de manera inexorable fins a un futur ignot i desassossegant.

Ara mateix, amb 27 punts encara per disputar-se, no és més que una pura especulació saber si el Lleida jugarà aquesta temporada play-off o no. Barcelona B i Alcoià, en canvi, sembla que sí, que el disputaran. Des del principi han anat a buscar aquest objectiu i segueixen. El Lleida, en canvi, ve des de baix, de veure-li les orelles al llop en forma de plaça de descens. I està en ratxa. El seu joc no és un model de perfeccions, però s’ha tornat seriós, competitiu, amb fortalesa defensiva darrere i encert davant. Just el contrari de les primeres jornades.

És això ambició? Segons com es miri. Davant de l’Ebro, Hèrcules o Vila-real B, el triomf en l’afegit es va forjar per errors del contrari. Ahir, davant de l’Alcoià, es va guanyar amb un gol olímpic molt poques vegades vist al Camp d’Esports. Tot és guanyar.