L’‘Estevina’ no fa efecte

Existeixen moltes maneres de motivar els jugadors al món de l’esport. Hi ha qui apel·la als sentiments, a la història, a la tradició, als greuges seculars, a l’esperit dels difunts, a la testiculina... De vegades la cosa funciona i d’altres no.

Al Lleida va anar de meravella amb Seligrat, a les dos temporades que van rematar amb el play-off, convencent els seus jugadors que eren millors que els rivals. Va fracassar el col·leguisme amb Idiakez a la seua primera temporada i va funcionar a les mil meravelles la vaga a la japonesa que van muntar tècnic i jugadors davant dels impagaments de la directiva que, en comptes d’enfonsar-los, els va portar fins a l’últim sospir del play-off per caure en una desafortunada tanda de penals a la sauna de Sevilla. Aquest any no sembla que s’hagi de repetir aquell prodigi. Des del club s’ha optat per la fórmula del “pal i pastanaga” amb les declaracions de Jordi Esteve després de la derrota a Palma de Mallorca: “O reacció o conseqüències”, va advertir. I set dies després es va guanyar el Mallorca B, però, de quina manera? D’acord. No ens contradirem, ara. A hores d’ara només val guanyar, guanyar i guanyar. És igual com i de quina manera. Sumar, sumar i sumar i si s’entra al play-off ja veurem què passa després. Però sens dubte no sembla que ni l’advertència des del màxim responsable de l’àrea esportiva ni la resposta dels jugadors, hagi estat la més idònea. Al Lleida li van tremolar les cames al veure’s amb 2-0 a favor i amb un rival entregat i en inferioritat numèrica. Siviero ho va dir ben clar a la sala de premsa (la “pinya” sembla desfer-se) a l’assegurar que l’equip havia donat una imatge d’immaduresa impròpia del que aspira a alguna cosa més per acabar de la millor manera possible. El fet de no saber matar el partit, no sentenciar un contrari contra les cordes i els errors en defensa van fer que el Lleida es quedés amb deu, encaixés el 2-1 i Campos hagués d’aturar el penal del 2-2. Ah, i que l’àrbitre no en xiulés cap altre un minut després! No ho sé, no seria més efectiu un cop a l’esquena?