Reflexió objectiva

Al bàsquet professional la valoració d’una temporada es mesura partint dels resultats. Fixar els objectius abans de l’inici de la competició es fa necessari a fi de la corresponent autoavaluació al final. En la mesura que les esmentades metes es concretin i afinin de la forma més realista possible ajudarà la consecució dels objectius marcats.

A fi de garantir una temporada exitosa, de vegades es cau en l’error de plantejar-se objectius fàcilment assumibles, que en general comporten una falta de motivació. Al contrari, proposar-se unes cotes inabastables pot derivar que la frustració contamini, no només l’equip, sinó també l’entorn.

En algunes ocasions, a fi d’evitar concretar les esmentades metes, se senten tòpics com el d’anar partit a partit.

Els esmentats raonaments no fan res més que esquivar el plantejament. El còmput determinarà si s’assoleixen les metes proposades, encara que també és cert que existeixen una altra classe d’objectius. Continuar creixent.

El brillant primer terç de temporada, amb un rendiment per sobre de les seues possibilitats, va il·lusionar els aficionats fins a cotes insospitades. Però és que fins i tot els resultats van sorprendre el mateix equip. Amb el transcurs de les jornades, el rendiment que els equips plasmen a la pista, es tradueix en el lloc que s’ocupa en la classificació.

És a dir, la mateixa competició col·loca cada equip al seu lloc.

Segur que si en les primeres jornades s’hagués perdut i en aquest últim tram els resultats haguessin estat més positius, tot i amb la mateixa posició a la taula, les sensacions serien millors.

Conviure ara a la zona mitjana de la taula lluitant per assolir la novena plaça s’ha d’avaluar com a objectiu aconseguit.