Creu i ratlla

Arribat a aquest punt, a 7 punts dels llocs de play-off a falta de quatre jornades, al Lleida Esportiu no li’n queda cap altra que reconèixer que els seus objectius han canviat. El somni de ficar-se entre els quatre primers s’ha esfumat en els últims tres partits, en els quals només ha sigut capaç d’esgarrapar un empat sense gols davant d’un Gavà que s’aferra a la permanència. Toca pensar en el futur i en els primers passos a fer, començant per un objectiu esportiu que, encara que sigui un trist consol, és important per al club.

La classificació per a la Copa està encara a l’abast, a pesar que estarà molt batallada, amb molts equips implicats. La pròxima temporada la disputaran els cinc primers que no siguin filials, cosa que beneficia, i de quina manera, el grup 3. Tenint en compte que, ara mateix, hi ha tres filials a les quatre primeres places, es classificaria per a la Copa fins al vuitè lloc, que ocupa ara l’Atlètic Saguntí. El torneig del KO, més enllà de la possibilitat d’enfrontar-se a un rival de Primera en competicions europees passades les primeres rondes, implica uns ingressos que li van de primera al club a mesura que se superen les eliminatòries.

El segon objectiu, més important encara, no és cap altre que planificar el curs 2017-2018. No tinc cap dubte que tots i cadascun dels jugadors que han vestit la samarreta del Lleida han donat fins a l’última gota de suor pel play-off. Però no ha sigut suficient. La direcció tècnica ja va corregir el rumb al gener, però el mercat ofereix el que ofereix. Futbolistes que no entren en els plans d’un equip capdavanter i que cal adaptar al més ràpidament possible. Siviero va obrar gairebé un miracle, firmant un inici de la segona volta que vorejava la perfecció, però al final la gasolina arriba fins on arriba i les presses no són bones conselleres. Cal començar a rastrejar l’apetitós mercat de jugadors a qui s’acaba el contracte, trobar aquestes peces amb què recuperar un somni del qual aquest any s’ha despertat massa aviat i oferir-los un projecte sucós, que no és cap altre que el futbol professional.