Projecte, projecte i... projecte

E

s diu que tenir projecte a la vida és sinònim de mantenir la il·lusió per aconseguir els objectius que ens hem traçat. Amb la temporada a punt de cloure i a falta únicament de disputar-se una jornada, l’Actel Força Lleida pot dir de forma oberta i clara que finalitzarà la lliga regular havent assolit l’objectiu inicialment planificat, malgrat la sensació que tenim al final d’haver pogut anar més enllà. P

o

der disputar la LEB Or, any rere any, ja és tot un premi. Són molts els equips que han estat a la màxima categoria, l’ACB, i ara deambulen per la LEB Plata, o simplement estan desapareguts pels problemes econòmics que arrossegaven. La directiva es deixa la pell mes a mes per poder ajustar els pressupostos, fent anar la imaginació més del que voldrien i al final mantenir la categoria i anivellar ingressos i despeses. Fer gaudir l’afició de bon bàsquet, resultats al marge, és tot un regal. A

tots ens agradaria estar al capdamunt de la classificació i lluitar per ascendir a l’ACB –ara que es flexibilitzaran els requisits econòmics per formar part de l’elit–. Tanmateix, hem de ser conscients de la dificultat que comporta i els diners que es necessiten. Tenir una de les millors aficions, reunir una mitjana de tres mil seguidors al pavelló Barris Nord i comptar amb sponsors, col·laboradors i subvencions de la Paeria i la Diputació ja es veu que no és suficient. Cal tenir un projecte i l’Actel Força Lleida el té. Ara només ens cal seguir, pas a pas, les diferents etapes del mateix, mantenint una base de jugadors de la “casa”, encertar en els fitxatges que caldrà fer, triar un director de joc que no ens marxi a l’ACB en plena competició i confiar en l’entrenador Borja Comenge i en l’staff perquè, fins ara, han demostrat que estan a l’alçada de la competició.