LA CONTRACRÒNICA
Invictes i reforçats
Dos jugadors pugnen per la pilota en un moment del matx.
El Lleida és un dels clubs que les últimes hores en què està permès fitxar al mercat d’estiu li vénen bé. És el moment d’aprofitar les oportunitats que ofereix el mercat, sempre que prèviament s’hagin fet els deures i no hi hagi urgències. El Lleida els havia fet i, en el tancament del termini en què està permès fitxar, va aprofitar l’ocasió per reforçar el joc ofensiu amb Manu Molina, un jugador segurament inaccessible fa dos setmanes.
Els futbolistes busquen la millor destinació possible, on puguin obtenir una fitxa més gran i, amb el tancament del mercat, només tenen dos opcions: quedar-se sense equip o acceptar una oferta més modesta. El cas és que el nou encara no ha debutat, però fa tres setmanes que l’equip està invicte a la Lliga i a la Copa. El que deia, els deures fets.
Si un club arriba al tancament del termini amb urgències, ho té magre. I el Barcelona n’és un exemple. El que vol sol estar llavors a un preu molt car.
En qualsevol cas, es produeixen diverses situacions absurdes en el tancament dels mercats. Una és que els clubs poden continuar donant altes i baixes amb la competició començada. D’entrada, això no és seriós. Fa uns anys, quan la Lliga començava al mes de setembre, tenia lògica que el termini s’acabés el 31 d’agost. Però des que la competició s’inicia la tercera setmana d’agost, hauria d’acabar-se abans el termini. I després està la marca Espanya. Mentre que a Europa el termini acabava el 31 d’agost, a Espanya s’aprofitava un dia més, l’1 de setembre.
L’altre absurd és l’hora del tancament. Les dotze de la nit. El més lògic és que, com ocorre amb la Segona divisió B, el termini s’acabi a les 18.00 h, coincidint amb el tancament de les oficines de la Federació Espanyola de Futbol. Però a les dotze de la nit? Totalment ridícul.
Igual d’escandalosos són els preus que es paguen. És de suposar que les respectives agències tributàries de cada país estan a sobre de les operacions dels traspassos, siguin per la quantitat que siguin, però amb més motiu en les de les estrelles o suposades estrelles.
