LA CONTRACRÒNICA
Toca arremangar-se
Marc Nierga celebra un dels dos gols que va marcar ahir al Camp d’Esports i que van donar una important victòria al Lleida davant del Penya Esportiva.
I a més amb rapidesa, perquè la feina s’acumula al Lleida. I aquesta vegada no se cenyeix a l’àmbit estrictament esportiu, perquè l’arrancada de la temporada està sent certament excel·lent, amb dos empats i dos victòries a la Lliga que el mantenen invicte i a dalt; tres rondes ja superades a la Copa del Rei –la tercera gràcies a l’atzar, però superada– que obren les portes a un rival de Primera en competició europea i, al Camp d’Esports, sense desmerèixer ningú, sospiren pel Reial Madrid, que és el que deixaria millors ingressos a la caixa.
I també la constatació que l’afició ja té el seu nou ídol en Moustapha Gning (Senegal 1989) que, malgrat la seua timidesa, s’ha posat tothom a la butxaca per la seua entrega, polivalència i capacitat de sacrifici. Només cal veure com coreja la grada el seu nom cada vegada que es llueix en una jugada.
Una cosa que feia molt de temps que no es veia al Camp d’Esports. Però, al que anàvem. El primer tema a la carpeta de pendents és la jornada de l’1 d’octubre.
Demanarà el Lleida, d’amic a amic, a l’Ontinyent, jugar dissabte perquè els catalans de l’equip puguin anar a votar, si és que finalment es vota i ja que no existeix l’opció del vot per correu. Ahir, davant del Penya Esportiva, es va corejar el nom de Puigdemont en un parell d’ocasions al costat del ja clàssic d’“in-de-pen-dèn-cia”.
El segon tema és més espinós perquè obliga a rascar-se, i bastant, la butxaca. Sense voler ser un aixafaguitarres, el Camp d’Esports no està, ara mateix, per acollir dignament un partit de Copa davant del Madrid, Barça, Atlètic, Athletic, Sevilla, Reial Societat o Vila-real.
No ens agradaria que, ja que serà televisat i amb al·luvió d’enviats especials de premsa escrita, ràdio i televisió, fóssim motiu de mofa i befa, per exemple, per no tenir marcador; pupitres en condicions o un vestidor visitant, que deixa molt a desitjar, a més que s’han de recol·locar els torns i les càmeres de seguretat. Això comporta pressupost, temps i treball. I encara rai que, això sí, tenim una gespa en condicions.
