LA CONTRACRÒNICA
“Sense que es noti la cura”
Quan Felip V de Borbó va promulgar, el 1716, el Decret de Nova Planta, pel qual van quedar abolides les lleis i institucions de Catalunya, una de les coses que més va preocupar l’Estat absolutista espanyol va ser la llengua catalana. El text ja advertia, com si es tractés d’Astèrix i la seua eterna resistència a la dominació romana, que els catalans “són apassionats a la seua pàtria, amb un tal excés que els fa trastornar l’ús de la raó i només parlen la seua llengua nativa”.
Per això va dedicar una especial atenció a aconseguir que els catalans deixéssim d’utilitzar la llengua pròpia i parléssim el castellà. Per fer-ho possible, la nova llei borbònica afirmava: “[...] però com a cada nació sembla que va assenyalar la naturalesa el seu idioma particular, té això molt a vèncer l’art i es necessita un cert temps per aconseguir-ho, i encara més quan el geni de la nació, com el dels catalans, és tenaç, altiu i amant de les coses del seu país, i per això sembla convenient donar sobre això instruccions i providències molt temperades i dissimulades, de manera que s’aconsegueixi l’efecte sense que es noti la cura...”
Tres-cents anys després, sembla que l’Estat espanyol està més perquè “s’aconsegueixi l’efecte”, encara que es noti, i molt, “la cura”.
Així, sense dissimulació, la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) va prohibir que el Lleida jugués amb la samarreta de la senyera sota l’amenaça que el partit no es disputaria. Tant li fa que la mesura presa pugui causar més danys dels que vol evitar. Perquè si el Lleida hagués jugat amb la senyera davant de l’At. Saguntí, hauria estat un peu de foto, un comentari de passada als vídeos de la televisió i mencions a les xarxes socials. Amb la prohibició, que ahir va tornar a repetir-se al camp de l’Ontinyent, el que va aconseguir va ser amplificar el que no hauria deixat de ser una anècdota.
Tornant al Decret, és curiós que reconegui que Catalunya és una nació i, sobre la llengua, no fa gaire un ministre del PP va dir que calia “espanyolitzar” els nens catalans.