LA CONTRACRÒNICA
Necessitem referents
El Lleida va saber trobar buits a la defensa del Llagostera.
Totes les aficions necessiten trobar referents amb què identificar-se estiguin en la categoria que estiguin. Referents amb què poder compartir sentiments, il·lusions i reflectir-se en ells tant en els bons moments com en els dolents. El Barça té Messi i el Madrid a Cristiano –encara que podria discutir-se si el portuguès és el vaixell insígnia al cor dels madridistes de veritat– i l’Atlètic Simeone, per citar només tres exemples al més alt nivell.
El Lleida també els necessita. Sense anar més lluny, al passat exercici no en tenia cap i l’equip se’n va ressentir. Si ens remuntem una mica més enrere ens trobem amb Molo, que tenia una innata capacitat de lideratge al vestidor i de connectar amb la grada. O Seligrat, un entrenador que es va fer seua a l’afició –cosa que no va aconseguir mai Idiakez malgrat guanyar-se el personal amb el suport als seus jugadors en la fosca etapa dels impagaments–. I més enrere tenim Rubio, Palau, Txema, Mané i una galeria de jugadors que tenien la virtut, que no tots posseeixen, de caure en gràcia més que ser graciosos.
Un líder és fonamental, encara que hi hagi qui no combregui amb aquesta idea, per portar a bon port un projecte guanyador. I mira per on, en aquesta campanya, quan res semblava indicar-ho, el Lleida Esportiu 2017-2018 ha trobat el seu. No va ser un fitxatge llampant. Va arribar sense fer gaire soroll, sense alçar la veu i més aviat amb un gest tímid, però dissimulava la seua capacitat de comandament al camp. Es tracta de Moustapha Gning (Dakar, 1989). Després de passar pel Logronyo, Sariñena, Amorebieta i Ebro ha estat capaç de guanyar-se l’afició, que coreja el seu nom abans, durant i després dels partits. I el seu rendiment ha fet, no només que sigui titular indiscutible –ahir no va sortir fins al descans i l’equip se’n va ressentir– sinó que la seua participació és, ara mateix, imprescindible.
L’afició ho sap i ell hauria d’assumir-ho com més aviat millor. Moustapha ara mateix és el referent el qual els aficionats desitgen seguir fins a la victòria final.
