Visitant sòlid i amb senyera

Doncs la veritat és que tampoc n’hi havia per a tant. Ni es va enfonsar el món, ni van caure les deu plagues d’Egipte ni hi va haver aldarulls tumultuaris. El Lleida va jugar amb la samarreta de la senyera ahir a Alcoi i, com ha de ser, només va ser un partit de futbol. L’absurda prohibició que va rebre el Lleida per utilitzar aquesta samarreta en dos ocasions anteriors no es va repetir ahir, afortunadament, i es va confirmar que el sentit comú no sempre és el més comú dels sentits i que, habitualment, només s’escandalitzen els que gaudeixen escandalitzant-se.

El que sí que es va repetir va ser que el Lleida va tornar a puntuar en un desplaçament, una cosa que aquesta temporada s’ha convertit en norma. En una categoria en què és difícil puntuar fora de casa, el Lleida està tenint una estadística curiosa després dels nou primers partits de Lliga: ha sumat més punts fora (9) que al Camp d’Esports (7) i, amb l’empat d’ahir a El Collao, es manté en la quarta posició, en zona de play-off d’ascens.

Les xifres que està aconseguint Gerard Albadalejo fora de casa ja són tot un rècord. De les set temporades des de l’aparició del Lleida Esportiu, aquesta és la que l’equip ha sumat més punts fora després de les nou primeres jornades, de manera que se superen els set punts que es van aconseguir en les temporades 2011-12, 1012-13 i 2014-15.

Per trobar una ratxa millor cal remuntar-se fins a la temporada 2004-05, quan la llavors Unió Esportiva Lleida jugava a la Segona divisió A i a aquestes altures l’equip havia sumat 13 punts en els desplaçaments. Contrasta aquesta excel·lent ratxa amb la de la passada temporada: a hores d’ara l’equip de Gustavo Siviero, que ahir van destituir a l’Hèrcules, només havia sumat un punt.

Però és cert que això és molt llarg, que no ha fet més que començar i que aquest inici és esperançador. Falta el més difícil. Diumenge arriba al Camp d’Esports el Cornellà, cinquè classificat i el primer dels durs rivals que esperen a partir d’ara als lleidatans.