L'esperit d'Antoni Palau

El d’ahir no era un partit per perdre. De cap manera. Amb les càmeres de televisió en directe, el Lleida tenia l’oportunitat de donar un cop d’efecte al campionat i demostrar als incrèduls –si és que encara en queda algun sobre les possibilitats d’aquest equip– que aquest Lleida també sap guanyar els de dalt. Va guanyar, va donar el cop –Déu n’hi do col·locar-se tercer, ja en la jornada deu, i amb el cinquè classificat ja a cinc punts– i a més va saber conjugar l’èpica per acabar de guanyar-se una afició entregada fins i tot amb el 0-2 en el minut 7 de partit.

L’esperit de l’etern 7 del Lleida es va apropiar ahir el Camp d’Esports per portar l’equip a una victòria que va suposar donar un cop a la Lliga

Però és que encara quedava un altre factor important en disputa. L’esperit d’Antoni Palau, l’etern set del Lleida, es va fer present al seu Camp d’Esports. Era el seu dia. Amb la família al camp es va estrenar la Porta 7 amb el seu nom al Gol Sud, estàtua inclosa, i els seus van rebre el mural en el qual centenars d’aficionats, que mai no l’oblidaran, van deixar-hi la firma, una última frase d’agraïment a aquest jugador, prematurament desaparegut, i que va donar tantes tardes i nits de glòria a l’equip. Sens dubte aquest esperit guanyador de Palau es va fer notar, i de quina manera, en una segona part que es recordarà durant temps i que és una de les més brillants de la curta història de l’Esportiu, aixecant un 0-2 a un Cornellà que es va creure guanyador abans d’hora. Però que es va oblidar que als d’Albadalejo els costa moltíssim entregar els partits. Aquest mateix esperit de Palau, que no ens abandoni mai, sens dubte tornarà a ser important aquest dijous davant la Reial Societat.

A la Unió Esportiva sempre se li va donar bé l’equip donostiarra. En aquella inicial temporada a Primera, la 50-51, va ser un dels pocs equips que van perdre al Camp d’Esports i en la segona etapa a la màxima categoria, la 93-94, la Reial va ser l’únic equip al qual el Lleida va guanyar els dos partits. I Palau va jugar en els dos, encara que en el primer, a Anoeta, va tenir la desgràcia de trencar-se la tíbia i el peroné. Però bé, el Lleida encara presumeix de ser el primer a derrotar els donostiarres en el seu acabat d’estrenar camp.