LA CONTRACRÒNICA
La inexorable llei del tòpic
Marc Nierga lluita una pilota davant l’oposició d’un jugador del Formentera.
Entre les moltes coses que envolten el món del futbol hi ha els tòpics. I en poques activitats com en el futbol es compleix la inexorable llei del tòpic. S’entén com a tòpic una “opinió, idea o expressió que s’utilitza i es repeteix amb molta freqüència en determinades circumstàncies”. Un d’aquests tòpics assegura que “no hi ha enemic petit”. I el Lleida ho va poder constatar ahir a Formentera. Va perdre davant d’un rival acabat d’ascendir que, a més, encara no havia guanyat cap partit al seu camp. El Formentera, amb aquest triomf, també va complir un altre tòpic: el que assevera que “com més partits acumulo sense guanyar, més a prop estic de la victòria”.
L’equip de Gerard Albadalejo s’ha guanyat el dret de la confiança. El principi de temporada, malgrat la derrota d’ahir, és bo
Un altre d’aquests clixés assenyala que “les ratxes hi són per trencar-se”. I aquest el van complir els dos, ja que, a més que l’equip local encadenava sis partits sense guanyar en el seu camp, el Lleida arribava a l’illa sense haver perdut en cap dels seus sis desplaçaments i sis partits sense perdre. Una altra ratxa trencada.
Per al Lleida, que va arribar a Formentera amb diverses baixes i una convocatòria de només 17 jugadors, la d’ahir va ser una derrota cruel, ja que li arriba al mig d’un calendari molt exigent al Camp d’Esports, tamisat de sortides a priori assequibles, com era la d’ahir. Però en el futbol mai no pot donar-se res per fet.
La d’ahir era la segona derrota de la temporada per al Lleida. Però aquest equip, de la mà de Gerard Albadalejo, s’ha guanyat el dret de la confiança. El principi de temporada és bo, com demostra el fet que el Lleida ja sap el que és ser en zona de play-off i que, a falta de sis partits perquè finalitzi la primera volta, ja suma tants punts, 21, com la temporada passada després dels 19 primers partits.
Un altre bon indicador són precisament les sis jornades que l’equip s’ha mantingut invicte fora de casa, marca només superada dos vegades, el 1992 (set partits) i el 1998 (deu).
I tornant als tòpics, dos que no poden faltar: “Cal continuar treballant” i, per descomptat, “això és molt llarg”.
