Fem tots un esforç?

Després de viure intensament anys i panys de bàsquet, assistir a milers de partits, i haver estat jugador i espectador d’aquest esport tan fantàstic com engrescador, no puc deslligar dos conceptes que asimètricament es relacionen i es retroalimenten: diners i romanticisme.

M’explicaré. A l’hora de planificar una temporada i construir un projecte esportiu, has de tenir molt clars els objectius que et marques i veure les eines amb les quals comptes per arribar a assolir-los.

Disposar d’una magnífica instal·lació com Barris Nord, un equip directiu entregat i entusiasta capitanejat per un president entossudit a conquerir el retorn a la màxima categoria del bàsquet espanyol i un planter de jugadors i staff tècnic alineats en aquesta direcció, no és suficient.

Amb el romanticisme amb el qual es va pujar a l’ACB a l’etapa Edu Torres, avui dia seria un miracle repetir la jugada.

Els equips són molt potents i disposen d’un fons d’armari que garanteixen lesions al llarg i ample de la temporada. El Força Lleida ha demostrat que sap fitxar (Rupnik, Nevels, Arteaga, Kaufmanis, Khalig, Callegari...) però no pot consolidar un projecte guanyador i ascensor com la ciutat i l’afició es mereixen.

Estem parlant de 100.000 euros. Aquesta és la quantitat que marca la frontera entre fer un equip per mantenir categoria i a tot estirar intentar jugar el play-off o bé armar una plantilla que opti a fer el salt i tornar a escalfar el Barris Nord a nivells d’alta temperatura.

Repeteixo: 100.000 euros, ni més ni menys. Lleida s’ho mereix i no té, avui per avui, un esdeveniment que aplegui més gent i de totes les edats i condició social. Romanticisme... i diners.

Fem tots un esforç?