Grau de competència

La incorporació de jugadors una vegada iniciada la temporada rares vegades suposa, a curt termini, una millora quant al rendiment global de l’equip. En la majoria dels casos el fitxatge d’un jugador ve motivat per la lesió d’un component del grup, i en la mesura de la rellevància dins d’aquest, més complicat és per al nouvingut el seu procés d’adaptació.

En el meu últim article considerava que, arran de les baixes sofertes durant aquest inici de temporada, era del tot necessari reforçar la plantilla amb un jugador interior. Així, entre l’arribada de Davis Rozitis i la recuperació de Michael Karena no han aconseguit, durant la seua absència, millorar l’estadística del senegalès Mbaye, i és que perquè millorin els resultats i es pugui competir amb més regularitat urgeixen uns millors números de tots dos en els minuts de descans del senegalès.

El bagatge de quatre victòries i onze derrotes no ha suposat un bon inici de campionat. Les expectatives de l’equip després d’un estiu tranquil, esportivament parlant, eren i han de continuar sent les de recuperar la participació en el play-off d’ascens. Però per a això el primer és poder comptar amb la plantilla al complet no només en els partits, sinó principalment en els entrenaments, però encara no s’ha pogut complir per les nombroses lesions.

Entrenar bé és necessari per competir bé. I és que un jugador necessita en primer lloc un alt grau de competència dins del seu propi equip en tots els entrenaments. Això l’ajudarà a millorar com a jugador i farà per tant augmentar el rendiment del grup.

Doncs bé, les lesions i la diferència de qualitat entre titular i suplent en alguna posició són handicaps que poden arribar a influir en el rendiment d’alguns equips.