Alguna cosa més que detalls

Afirmen els experts que el primer pas abans del desenvolupament d’una estratègia o intervenció davant d’una situació adversa és identificar el problema i les causes subjacents. El Lleida encadena, després de la derrota d’ahir a Olot, vuit jornades sense guanyar, en les quals ha sumat només quatre punts dels vint-i-quatre en joc i ha passat d’estar en zona de play-off, després d’un prometedor inici, a situar-se cada vegada més lluny de la quarta posició, en un preocupant moment actual.

És de suposar que, per una qüestió d’autodefensa o potser per creure que confessar les causes del problema pot considerar-se un símptoma de debilitat, Gerard Albadalejo acumula diverses compareixences davant els mitjans de comunicació mostrant una aparent tranquil·litat davant la falta de victòries a la Lliga i negant qualsevol possible problema que les pugui explicar, més enllà dels petits detalls. No és una qüestió física, no hi ha falta d’actitud, diu que està content amb el treball que fa l’equip i, ja que ell és qui més bé coneix la realitat de la plantilla, hem de considerar que si ho afirma, així ha de ser.

Però l’equip no guanya i corre el seriós risc de veure’s en una situació com la de la temporada passada, obligat a firmar una segona volta perfecta per aconseguir l’objectiu del play-off. I ja es va veure que això és molt complicat.

És cert que hi ha partits que es guanyen o es perden a causa dels petits detalls. Però vuit partits sense guanyar són molts detalls i potser ja no són tan petits. La solució passa per trobar les causes. Si el tècnic les té clares, ha de tenir també les solucions. En qualsevol cas, de segur que és alguna cosa més que petits detalls. Encaixar tants gols de cap –deu dels divuit de la Lliga– ho és.

Pel mig hi ha la Copa del Rei, on l’equip està tenint una trajectòria magnífica. Això no pot ser un problema, encara que la plantilla sigui més aviat curta. És inevitable que hi hagi incorporacions en el mercat d’hivern. I l’equip tanca l’any diumenge rebent el Sabadell de Toni Seligrat. No és tranquil·litzador.