Ha tornat la tranquil·litat

Amb el 2018 ha tornat la tranquil·litat al Camp d’Esports. Una tranquil·litat que mai se n’hauria d’haver anat, per la qual cosa els aires de tempesta que presagiaven mesures dràstiques des de les altes esferes del club poden entendre’s com un irreflexiu sobreescalfament motivat pels que finalment han estat setanta-set dies sense guanyar, l’empat davant del Sabadell de Seligrat i, tot s’ha de dir, per l’esbronc, el primera de l’exercici, de la grada, pel joc desplegat davant del rei de la igualada de la categoria. De moment, un davanter fitxat que va debutar contra Badalona sense gairebé entrenar-se i un futur canvi de cromos al centre del camp, que es farà efectiu quan s’arreglin els serrells, en forma de liquidació –la sortida–, i d’emoluments –l’arribada–.

No era facil, cap partit ho és, el compromís amb el Badalona. Nou partits sense guanyar. Setanta-set dies sense poder sumar els tres punts d’una tacada i a més amb un esforç coper extra dimecres, amb l’afegit de la clatellada del 0-4 davant de l’Atlètic de Madrid. Però no es va notar. Bé, no es va notar sobre la gespa, perquè a la grada es va registrar la pitjor entrada de la temporada –ni el dia ni l’hora convidaven a atansar-se a l’estadi– alhora que l’equip oferia un dels millors partits, sobretot en el primer temps, del present exercici, amb desmarcatges, diagonals, assistències, ocasions i rematades, encara que els gols tardessin a arribar, sobretot el segon. I una constatació. Bojan Radulovic pot tenir tan sols divuit anys i estar en plena fase d’aprenentatge, però avui avui avui, és el millor actiu amb què compta aquest Lleida Esportiu, amb un futur esplèndid que apunta, si no es torcen les coses –que en alguns casos acostuma produir-se, per desgràcia amb massa freqüència–, lluny del Camp d’Esports. Hi ha opcions de fer una bona caixa, però se li ha de donar minuts i molta confiança perquè es consolidi. Si s’ha d’apostar per ell, s’ha de fer de veritat. Ahir, va firmar el millor partit amb la samarreta del Lleida. Li va faltar el gol, sí, però va demostrar que això ja només és qüestió de temps.

Sense desmerèixer gens ni mica la victòria del Lleida, al qual va qualificar de “justíssim vencedor” i d’“un equip del millor de la categoria, que es mereix sens dubte jugar el play-off a final de temporada”, Manolo González, el tècnic del Badalona, va carregar durament contra l’actuació del col·legiat aragonès, Latorre Gracia. “I ja no em refereixo només a l’expulsió, que encara no l’he entès, sinó a la manera de dirigir-se tant a la banqueta com als nostres jugadors. Va utilitzar una vara de mesurar molt diferent per a un i un altre equip. Només puc dir que espero que aquest home no ens torni a arbitrar mai més en el que queda de temporada. Serà el millor per a tothom i per al Badalona, més.”