Llums i ombres

Estrenem un nou any i, al fer un balanç de com ha anat l’anterior, veiem que ha sigut un inici de temporada irregular, en què s’han guanyat partits a domicili, en principi, considerats difícils com el de Melilla i se n’han perdut alguns al Barris Nord podríem dir que més fàcils. Per què es perden tants partits a casa? Pot ser que els jugadors surtin des del principi nerviosos i la pressió ambiental els superi, però cal sobreposar-se i cal concentrar-se més.

És complicat tenir la mateixa dinàmica i encert al llarg dels quaranta minuts i no dubto de la professionalitat tant de l’entrenador com de la resta de la plantilla. Tanmateix, cal estudiar minuciosament tots els detalls que ajuden a aixecar un encontre.

La concentració és importantíssima en un matx i quan la perdem és quan vénen els moments delicats que condueixen cap a la derrota. No es pot anar guanyant amb una renda de tretze o més punts i fer-ho tot malbé, perquè al final de la temporada aquests punts sempre fan falta, tant per accedir al play-off d’ascens com per salvar la categoria. El 2018 ha de ser l’any de les remuntades, tenim un bon nivell de joc i una bona plantilla i si les lesions ens respecten ho podem aconseguir.

Els llums són aquells moments màgics que, de vegades, ofereix el Força Lleida, amb finals d’infart (incloent-hi pròrrogues) i jugant com un equip cohesionat que captura rebots i llança a cistella sense por i amb encert; les ombres, al contrari, són aquells partits que ningú voldria veure, amb pèrdues de pilota, errors reiterats en el llançament i rebots que mai arriben a ser nostres. Fem que les ombres es dilueixin i els llums brillin més que mai en aquesta segona volta que promet ser emocionant.