La segona volta de Vrankovic

Normalment els pivots pensen amb el cap i es fan espai a la zona amb el cul. Strojko Vrankovic és l’únic jugador que conec que ho fa al revés.” Independentment que aquesta frase de Maljkovic ens recordi, més o menys, algun jugador de la nostra plantilla, el cert és que ahir va començar la segona volta i algunes de les coses en la primera les vam fer de la mateixa manera que Vrankovic: al revés. Una vegada que ens hem enfrontat a tots els equips i ara que disposem de la plantilla sana i completa m’agradaria compartir el que m’ha semblat aquesta primera volta.

Només he vist dos o tres equips –no dos o tres plantilles– superiors a nosaltres. Això significa que tot el que no sigui jugar eliminatòria de play-off s’haurà de considerar un fracàs. No són acceptables alguns partits perduts a casa davant equips que no són millors. Els aficionats del Barris Nord ja hem vist totes les derrotes corresponents a aquesta temporada. En aquesta segona volta no hi hauria d’haver excuses i el Barris no n’hauria de veure ni una més. El nombre de victòries al finalitzar la primera volta és inferior a l’esperat, fins i tot tenint en compte les lesions. La tasca pendent és convertir-nos en un equip consistent. La part del tracte que correspon a l’afició està cobert amb escreix. És el torn que la plantilla torni en forma de victòries i bon joc el que l’afició aporta.

Stacey King, jugador comú però que va guanyar tres anells de l’NBA al costat de Jordan, repetia una broma que mostra que tots hem de ser conscients de la importància de la nostra aportació a qualsevol empresa. “Sempre recordaré aquella nit en què Mike i jo ens vam posar d’acord a anotar 70 punts entre tots dos.” Van sumar 70 punts entre tots dos. Mike Jordan en va fer 69.