LA CONTRACRÒNICA
Un símptoma molt preocupant
Bojan Radulovic ho va intentar durant tot el partit, com en aquesta rematada al primer temps.
- Punt u. El públic en qualsevol espectacle és sobirà i, sempre que no provoqui cap aldarull d’ordre públic, és molt lliure de mostrar desaprovació amb el que estan veient els seus ulls.
- Punt dos. L’actual directiva del Lleida Esportiu ha fet, des que es va fer càrrec de club, coses molt bones, bones, regulars, dolentes i algunes de coronades.
- Punt tres. I aquí entrem en un cercle viciós del qual està resultant, pel que es veu, impossible de sortir. Perquè una cosa és demostrar la disconformitat a Albert Esteve i als seus adlàters no assistint al camp, i una altra perjudicar el club, que està sempre per sobre de les persones, deixant les grades buides en cada partit, tret de moments puntuals de la temporada, com la Copa del Rei o el play-off d’ascens.
- I això ens porta al punt quatre. D’un temps ençà, sense que afortunadament de moment no passi de ser una anècdota, trista si es vol, però anècdota si no va a més, s’està fent evident que, a banda de l’absentisme, hi comença a haver un cert distanciament entre un sector dels seguidors, que sí que van al Camp d’Esports, i els jugadors.
Des del club ja s’ha insinuat, de forma més o menys velada, el tema que “amb més gent al camp estaríem lluitant per pujar a Primera i no per pujar a Segona A”.
I també els jugadors han transmès un missatge idèntic demanant més implicació de l’aficionat a l’hora d’animar. I això, vulgui’s o no, provoca friccions. A Saragossa, un sector dels escassos aficionats que es van desplaçar a la Ciutat Esportiva aragonesa, se les van tenir amb Moussa quan estava escalfant a la banda.
Ahir al Camp d’Esports va ser amb Andriu Hernández que, tot just acabar el partit, se’n va anar cap al lateral per recriminar a alguns espectadors que s’havien ficat amb ell després d’un parell d’accions poc afortunades del defensa. En tots dos casos, després de la mediació dels companys, la cosa no va anar a més i es va resoldre amb abraçades en to d’“aquí no ha passat res”. Però el símptoma és preocupant.
