La segona oportunitat

Afinals dels anys setanta del segle passat, les televisions no tenien centenars de canals, els programes no podien veure’s en ordinadors, tablets o mòbils –aparells, d’altra banda inexistents en aquell moment–, ni existia la televisió a la carta o la possibilitat de veure, en el mateix aparell receptor, un programa que s’hagués emès recentment. Només hi havia una televisió, l’espanyola, per descomptat, i era en blanc i negre, com la mateixa vida en un país tiranitzat per una dictadura feixista, els afegitons de la qual –o cops de cua– encara patim.

En aquest context, els programes de televisió acostumaven a tenir audiències milionàries i aconseguien uns nivells de fama espectaculars. Tothom coneixia els que sortien a la televisió, ja fos a la Primera Cadena o per la UHF, com es coneixia el segon canal de RTVE.

El 1978 i el 1979 es va emetre un programa, La segunda oportunidad, presentat pel periodista Paco Costas i que es va reemetre en diverses ocasions, que tenia per objectiu conscienciar els conductors dels riscos al volant i reduir els accidents. El desenvolupament era sempre el mateix.

Començava amb un xoc real contra una roca i la frase “l’home és l’únic animal que entrepussa dos vegades amb la mateixa pedra”. Després, es recreava un accident i s’explicava per què s’havia produït i com es podia haver evitat. La segona oportunitat consistia que el conductor repetia el trajecte, però gràcies a les mesures preventives evitava l’accident.

El mercat d’hivern en el futbol és com La segunda oportunidad. Durant un mes, els clubs creuen poder corregir els errors que han comès durant la planificació de l’estiu. Uns per no descendir i altres, per aconseguir l’ascens. Solen fer-ho tots, inclús els que porten una bona trajectòria i ocupen les posicions altes de la classificació. Lògicament, de vegades funciona i, en la majoria dels casos, l’equip queda fora dels seus objectius. Ja se sap que “l’home és l’únic animal que entrepussa dos vegades amb la mateixa pedra”.