Sense continuïtat

A

questa temporada, el Força Lleida ens té acostumats a una de freda i una de calenta. O guanya a domicili en pistes considerades difícils o perd al Barris Nord partits més assequibles com, per exemple, contra l’Osca, en una pèssima actuació sense idees, sense joc de conjunt, sense direcció...

Ja són set els partits que no s’han pogut superar a casa i això fa que l’afició (sempre fidel i entregada) cada dia surti més decebuda després de veure actuacions que deixen molt a desitjar. No poso en dubte que l’equip no lluiti sempre fins al final per assolir la victòria, però no veig una continuïtat, ni en atac ni en defensa.

Es juga a ratxes, igual en un quart les coses es fan de meravella com en un altre es llança per la borda el que s’ha aconseguit abans.

La segona volta no ha fet més que començar i serà difícil, costarà guanyar i, per descomptat, no ens podem permetre el luxe de perdre més partits a casa, on cal mostrar-se més forts i demostrar amb valentia i encert que som capaços d’optar a una de les places del play-off. La plantilla la veig bastant compensada en gairebé totes les posicions, encara que hi ha jugadors que potser no han estat del tot a l’altura que se n’esperava. Els ha faltat regularitat i això s’ha anat notant al llarg de la lliga.

En algunes ocasions, els canvis no han estat els més idonis, ja que quan un jugador entra a la pista ha de tenir el temps necessari per acomodar-se al joc, i quan és canviat li suposa una certa frustració.

Si volem arribar al play-off cal analitzar amb lupa tots els partits que queden. La continuïtat en el joc és el més important per aconseguir guanyar i això és, en definitiva, el que ens portarà a continuar sumant i pujar llocs a la classificació. A posar-se les piles ja!