LA CONTRACRÒNICA
I ja el trobem a faltar
Curiós, el cas de Bojan Radulovic. Encara no se n’ha anat del tot al Brighton and Hove Albion Football Club de Sussex i ja el trobem a faltar, a part de desitjar-li tota la sort del món en el salt la Premier de la mà dels gavines.
El trobem a faltar perquè veiem que, d’entrada, els britànics no es mostren reticents a cedir-lo al Lleida –cosa lògica si es pensa amb fredor– fins al final de la temporada i perquè sense ell, encara que tampoc no hagi estat, xifres en mà, un prodigi golejador, l’equip perd potencial ofensiu, en cas que finalment no torni a vestir-se de blau.
Bojan aportava una frescor i una espurna que, per desgràcia, no asseguren, ara mateix, ni Marc Nierga ni Juanto Ortuño. A cap dels dos se’ls pot retreure l’entrega, el sacrifici i les ganes, però el seu romanç amb el gol no passa pel millor moment. El segon perquè encara es troba en fase d’adaptació a l’equip i el primer perquè, com que això va per ratxes, la seua s’eternitzava fins ahir.
Nierga, a qui sens dubte el va perjudicar anímicament l’accident de circulació d’aquest Nadal, va trencar ahir tota una volta completa sense marcar. Ho va fer de penal. Però s’han de tenir ganes, confiança i determinació per atrevir-se a llançar des dels onze metres en una jugada crucial per a la sort d’un enfrontament que s’encaminava sense remei cap a un altre empat.
Ens n’alegrem per Nierga, per l’aportació d’autoestima que li pot donar el gol de cara al futur, i també per l’equip perquè gràcies a una concatenació de resultats, el Lleida, ves per on, s’ha aixecat fins a la cinquena plaça, a únicament dos punts de la quarta, que ocupa el Cornellà i a cinc de la tercera que ostenta l’Elx (les dos primeres, ara mateix, semblen inassolibles). Un altre misteri pendent de resoldre és el tema del públic. Ahir va ser la pitjor entrada de la temporada superant l’anterior, amb la qual cosa el Camp d’Esports s’està convertint en una mala imitació del clàssic de ciència-ficció El increíble home menguante, dirigida per Jack Arnold l’any 1957. Vegin-la.