El futbol és el que té

Deu ser una sensació personal i pot ser que estigui d’allò més equivocat, però ahir, a la sala de premsa del Camp d’Esports, em va semblar veure un Gerard Albadalejo entre crispat i dolgut i que va aprofitar la plàcida golejada davant de l’Ontinyent per exterioritzar, almenys parcialment, els sentiments. Res a retreure-li, només faltaria, si entén que des de l’entorn –diguem-ho així, ja que tampoc no va personalitzar el retret–, no es valora prou ni el seu treball ni el dels jugadors. Tanmateix, convindria recordar-li que ni ha estat el primer ni serà l’últim a tenir aquesta sensació.

Un ampli ventall d’entrenadors, per centrar-nos en la seua professió i no estendre’ns en jugadors i directius, des dels més grans fins als més modestos, han reconegut que en el futbol vals el que val el teu últim resultat. Gairebé mai hi ha passat, almenys per les coses bones, i molt poques vegades futur. Només regeix el present. La llei del resultat. I és que el futbol és així, un dels pocs tòpics que és rigorosament cert, encara que ja se sap que un tòpic tan sols és una veritat desgastada per l’ús.

I per això, utilitzant la seua definició d’ahir, que el futbol és bipolar, hauria d’entendre que la pobra estadística golejadora del Lleida aquesta temporada era la que era fins moments abans d’iniciar-se el xoc davant de l’Ontinyent. I que aquest entorn celebra que s’hagi trencat, cap a bé, com que la conjunció de resultats fa que el seu equip estigui ara mateix a tres punts del play-off i, per tant, que permeti fer novament càbales sobre el futur –quantes vegades hem reutilitzat el cèlebre conte de la lletera per intentar fer realitat els nostres somnis!–. I si no es venç a Llagostera, esperem que sí que es guanyi, el mateix entorn tornarà a desesperar-se si el mateix equip, que ahir ho va brodar davant de l’Ontinyent, queda a quatre, a cinc o a sis punts...

I així, de partit en partit, en un bucle interminable de sensacions, com si es tractés d’una muntanya russa, fins a la jornada final, esperant un últim balanç satisfactori. Aquesta és la grandesa, o misèria, del futbol.