Glenn Cooper i Borja Comenge

G

lenn

Cooper ho va projectar perfectament en el seu llibre L’hora de la veritat, en què l’exagent de l’FBI Will Piper gaudeix de la tranquil·litat que tant li ha costat assolir des que es va crear a la seva vida el misteri de la biblioteca dels morts i revela a una atònita humanitat la data de la fi del món que els espies de l’abadia de Vectis havien predit.

P

er a Borja Comenge i els seus homes també es pot afirmar que ha arribat l’hora de la veritat. Ens trobem en un moment de la temporada on un parell de victòries o derrotes consecutives ens atansen a una zona per la disputa dels play-offs o bé ens submergeixen a les aigües tenebroses de la lluita per la permanència.

A

hir davant els gallecs del Corunya vam tenir l’oportunitat de veure les dues cares d’aquest Força Lleida. Un equip que és capaç de sortir a la pista glaçat, remuntar de forma gradual un partit molt complicat, mantenir i ampliar l’avantatge fent un bon bàsquet control i, quan semblava que amb una diferència de deu punts era suficient, un temps mort del savi Gustavo Aranzana i els triples del canoner Monnagan van servir per donar la volta al marcador.

U

na nova derrota al Barris Nord i en van… Aquesta és la lliga del dol i la tristor per a un Lleida que no acaba d’encertar en els fitxatges. Derksen pràcticament desaparegut, Karena amb el bitllet d’avió a la butxaca i Olaizola encara sense adaptació. I un es pregunta què hauria estat d’aquest equip sense Jarred Ogungbemi. Ha arribat l’hora de la veritat. Caixa o faixa.