Entrenament i competició

Interessants i no menys sorprenents les declaracions del jugador del FC Barcelona, André Gomes, sobre com la pressió pot afectar el rendiment esportiu. En la mateixa línia, al febrer, durant l’All Star, l’estrella de Toronto Raptors Demar DeRozan reconeixia tenir episodis depressius.

L’entrenament té cada vegada més importància. S’han assolit uns nivells tan òptims pel que fa a la preparació física, tècnica i tàctica i és tan fina la línia entre la victòria i la derrota, que és evident que una adequada preparació mental aporta una millora significativa en el rendiment.

En els últims partits, l’equip no ha competit al nivell esperat. Ahir a la nit a Valladolid va encadenar la cinquena derrota i la classificació dista molt de ser la que s’esperava. Els problemes físics han castigat un equip que ha d’estar al màxim nivell en aquest apartat per guanyar els encontres.

A la prèvia, Borja va dir que havia estat una bona setmana d’entrenaments. Ens feia ser optimistes per trencar la ratxa de derrotes. Penso que és impossible jugar a un nivell alt si no s’entrena amb una màxima exigència, però entrenar bé no garanteix competir de la mateixa manera.

Les condicions que un entrenador planteja en un entrenament, per molt que ho intenti, no són les mateixes que els jugadors es troben en un partit. La pressió per guanyar, el públic i el soroll són impossibles de transferir a un entrenament. Les particularitats del partit i la pressió que exerceix sobre els jugadors no els permet a gaires competir al màxim nivell. És urgent truncar la ratxa de derrotes perquè l’equip recuperi el seu nivell de joc i la confiança. Cada derrota crearà més dubtes i més pressió i no permetrà als jugadors rendir al nivell que poden fer-ho.