LA CONTRACRÒNICA
Tan obvi i tan cert
Eneko Satrústegui intenta controlar la pilota davant un jugador de l’Ebro que perd l’equilibri.
Queden vuit jornades perquè acabi la Lliga i ara comença la part bona. Seran vuit jornades d’infart, de sensacions en forma de muntanya russa que tant de bo puguem mantenir fins a l’últim moment perquè això significarà que el Lleida a la 38 continua lluitant pel play-off.
En ocasions no hem compartit criteris esportius amb Gerard Albadalejo, però ahir a la sala de premsa del Camp d’Esports, després de la transcendental victòria amb l’Ebro, el tècnic, debutant a la categoria –coses que convé no oblidar– va dir veritats com punys. Ben mirat, van ser obvietats però no per això menys certes. El Lleida va a buscar el play-off.
Estem totalment d’acord amb Albadalejo que per assolir qualsevol objectiu l’essencial és creure que és possible aconseguir-lo
Ho sabíem tots però ara és oficial. Es pot aconseguir o no perquè la missió no serà fàcil i perquè no és l’únic aspirant a una de les quatre places. Com a mínim hi ha set o vuit equips que pensen el mateix, però el Lleida està molt ben col·locat, més que altres i pitjor que altres, també és cert. Però aquí està.
Albadalejo va demanar, perquè és al manual, ajuda de tothom, sobretot dels aficionats –d’aquests que acompanyen l’equip en els desplaçaments però també dels altres que deixen buides les cadires del Camp d’Esports partit rere partit–. A canvi promet sacrifici, lluita, esforç al màxim, intensitat i fe, molta fe.
Perquè de tot el que va dir a la seua llarga compareixença, és cert que, ho repetim de nou, van ser obvietats, però obvietats certes.
Ens vam quedar amb dos coses concretes. Per aconseguir qualsevol objectiu és essencial començar per creure’s que és possible arribar-hi.
I el Lleida creu i té autoestima. Per això estem també d’acord amb ell que se li remouen les tripes quan li diuen que el calendari l’enfrontarà amb Vila-real, Mallorca, Elx i Hèrcules. Sí, molt difícils. Però és que els quatre estan així. Angoixats perquè els ve el Lleida. I una cosa personal. Prefereixo anar la pròxima temporada a Las Palmas, Màlaga, Gijón o Valladolid, que, amb tots els respectes, a Santa Eulària, Formentera o Sagunt.
