Dedicat a Borja Comenge

D

esprés

d

el partit jugat ahir al Barris Nord davant el Prat, en resten sis per tancar la competició i quatre dels sis s’han de jugar en camp contrari. Si tenim en compte que aquesta campanya els millors resultats s’han obtingut a domicili i la debilitat s’ha mostrat al nostre pavelló, hem de convenir que el calendari ens afavoreix.

iumenge visitem Vitòria per enfrontar-nos a l’Araberri, després ens tornem a desplaçar per anar fins a Extremadura, on ens espera un irregular Càceres.

Els quatre darrers partits no són gens fàcils, perquè rebrem el sòlid Melilla, que s’estarà jugant una posició als play-offs, visitarem Castelló, rebrem el Palència d’Urko Otegui i Jordi Grimau en el darrer partit al Barris Nord i acabarem la temporada a Manresa.

esgraciadament no repetirem a la capital del Congost el partit de l’any 2000, quan ens jugàvem tots dos l’ascens a l’ACB. El Manresa potser sí. Per nosaltres, esperem que sigui un partit de pur tràmit perquè si ens hi juguem el play-off o la salvació –tot pot succeir– podria convertir-se en una vall de llàgrimes.

Sobre el paper no tenim cap partit senzill, però vista l’actitud de la plantilla davant el Prat i si enfortim la defensa deixant els adversaris per davall dels 60 punt, no hem de tenir por de ningú.

G

ran partit, el d’ahir a la nit, i excel·lent debut de Jorge Serna. Els jugadors i l’staff tècnic van dedicar la victòria a Borja Comenge, com no podia ser d’una altra forma. La línia continuista amb alguna variació defensiva del nou entrenador va donar llum a la foscor.

Sembla que sortim del túnel i encara queden sis trams per superar. Com diu la cançó de Joan Manuel Serrat, “qué va a ser de ti”.