Aferrats a les matemàtiques

Amb 21 punts encara en joc, tenia raó dijous Gerard Albadalejo quan afirmava que ni entrar aquesta jornada a la zona de play-off ni seguir-ne fora seria definitiu. El futbol té aquestes coses. Mai es pot descartar ni assegurar res. El Lleida va desaprofitar ahir una bona oportunitat de fer un pas endavant cap al play-off. Va perdre, a més, davant d’un rival directe i el pas el fa cap enrere. Però queden 21 punts i això, en futbol, és tot un món. Ningú pot descartar el Lleida.

Però ja ho vaig dir fa diverses setmanes. Hi ha símptomes, que no són quantificables en punts, que generen dubtes. Al Lleida no se li estan donant gens bé els enfrontaments directes. Va perdre fa dos jornades a Cornellà i va perdre ahir en la visita al Vila-real B. I un equip que aspira a lluitar per l’ascens no pot permetre’s aquestes errades. I menys davant de rivals directes. Sí, queden les matemàtiques, és cert. Són 21 punts al davant i no pot dir-se que el Lleida no tingui opcions.

Però els símptomes no són bons. El discurs de l’entrenador és que el Lleida és un equip que vol ser protagonista del partit, tenir la pilota... però davant dels rivals directes no guanyem. Ahir, ni jugant amb un futbolista més durant tota la segona part.

Tornen a quedar les matemàtiques: ocasions creades, rematades, arribades... Però en el futbol decideixen els gols, “els petits detalls”. O els grans. En un moment decisiu, el Lleida ha tornat a fallar. Falten set partits, dels quals només tres seran al Camp d’Esports. Diumenge vinent l’equip rebrà el Formentera, per afrontar després quatre encontres que, sense cap dubte, marcaran les seues opcions: Mallorca, València Mestalla, Hèrcules i Elx. Lògicament, guanyant els quatre partits l’equip estarà pràcticament en play-off. Cal ser optimistes, encara que els resultats en enfrontaments directes hi convidin poc. De moment, crec que val la pena fer un últim esforç per portar el públic a l’estadi en aquests partits. Les matemàtiques insisteixen que tot és possible.