Petits detalls

Que el Força Lleida no ocupa el lloc que podíem presagiar és una evidència. Encara que no s’havia construït una plantilla per lluitar per l’ascens, competir per assolir, aquest any sí, les posicions de play-off semblava estar a l’abast d’un equip amb més cares noves que les desitjades.

No apostar per jugadors contrastats a la categoria i no donar continuïtat, en alguns casos, més enllà d’una temporada, a jugadors importants és sinònim any rere any d’haver de partir de zero.

Una plantilla curta, a la qual cal sumar, en alguns moments, inoportunes lesions, han abocat l’equip a aquesta situació. Va sorprendre, i molt, que una de les primeres decisions que es van prendre per redreçar el rumb fos la destitució del tècnic Borja Comenge.

Anteriorment, un fugaç Rozitis, demostrant que podia fer un salt de qualitat a l’equip, va ser incomprensiblement traspassat a l’Ourense. Segurament la nòmina que percebia era considerada excessiva pels directius, encara que per al club gallec ha demostrat ser un jugador important.

Ahir a la nit, una vegada més, l’equip va mostrar les carències col·lectives. Sense exposar un joc vistós, algunes pinzellades individuals van mantenir l’equip amb opcions fins al final, però el domini en el rebot ofensiu dels nord-africans a l’últim quart va decantar el partit.

En les últimes tres jornades, Castelló, Palència i Manresa decidiran el futur del Força Lleida. Només un partit és la distància amb el descens. Els petits detalls són els que sovint separen la victòria de la derrota. Alguns no s’han gestionat amb brillantor des dels despatxos, però ara és moment de fer un últim esforç des de tots els fronts i executar-los de forma impecable a la pista.