Final de Lliga d'infart

Nou partit i nova derrota a Castelló de la Plana. Entrava dins dels càlculs i era previsible tenint en compte la categoria del rival i la fragilitat del nostre equip en el darrer tram de la lliga. Tanmateix, era el partit idoni per puntuar donades les baixes que hi havia al conjunt de la Plana. Al final es va confirmar el pronòstic i caldrà esperar a les dos darreres jornades contra el Palència i el Manresa per clarificar posicions.

Malgrat jugar un bon partit i estar sempre en disposició de saltar la banca, el Força Lleida va ensopegar un altre cop i tot apunta que serà molt complicat guanyar un partit que ens doni la tranquil·litat i l’anhelada salvació. Ahir es va trobar a faltar l’aportació del serbi a la segona part, en què va fallar per primer cop dos tirs lliures seguits. Irregular, per a un gran jugador.

Amb bona voluntat i una elevada dosi d’interès no n’hi ha prou per guanyar partits. El bàsquet és un esport de precisió, força, rapidesa, intel·ligència i tècnica individual en el qual és molt important la direcció, les rotacions i la confiança, i al nostre equip li falta un xic d’aquests elements per poder superar els darrers minuts de cada partit.

La confiança és el compendi i el resultat de totes les accions anteriors i permet que un equip modest faci una bona temporada i un equip amb gran plantilla es quedi a les portes de l’objectiu.

En el cas del Força Lleida, la falta de confiança s’ha fet palesa en els moments claus de la competició, així com el dèficit en el llançament, la solidesa a la pintura i la concentració en moments determinants del partit. Breogán ja és equip d’ACB. Enhorabona. I les derrotes de Clavijo i Sammic ens donen oxigen. Tot està per decidir. Serà un final d’infart.