Aprofitem l'eufòria

Álex Albístegui, un dels jugadors de l’actual plantilla que assoleix un grau de sinceritat més gran en les seues compareixences postpartit, assegurava ahir que li encantaria recuperar l’esperit del Camp d’Esports que ell va viure en primera persona, i que va portar l’equip a jugar l’últim play-off d’ascens. Sí, aquest que va permetre deixar a la cuneta el Barakaldo i el Madrid Castella i que va esquivar l’ascens en els llançaments des del punt de penal en la definitiva eliminatòria davant del Sevilla At., a la Ciutat Esportiva andalusa i a 40 graus a l’ombra. Sí, sens dubte seria meravellós recuperar-lo.

Així que desitjarem –que somiar és gratuït–, que els dos pròxims resultats, al Rico Pérez alacantí i al Martínez Valero il·licità, siguin favorables i, davant de l’Olot, en l’últim partit a casa, el Camp d’Esports s’ompli a vessar propiciant, si tot surt de cara, que torni a produir-se a Sabadell una altra marea blava com les que van emmudir el Nuevo Butarque, el Centenari de Badalona, el feu sevillista, l’Alfredo Di Estéfano o el Nuevo Lasesarre, només per citar-ne uns quants exemples.

No sé si això serà possible però ahir, davant del filial valencianista, i encara que les grades del Camp d’Esports van tornar a estar semibuides, sí que es va produir un canvi significatiu en l’actitud del públic. Cert que el Lleida va jugar bé. I per moments fins i tot molt bé. El run run habitual es va transformar en murmuris d’aprovació, quan no d’admiració, amb alguna delicada triangulació –la banda esquerra amb Pumar, Manu Molina i Jorge Félix el va brodar en algunes fases del partit–. O amb la rabona de Jorge Félix o el control i vaselina de Javi López en la jugada del 3-0. Però encara n’hi va haver més. Ni amb el 3-1 ni de bon tros amb el 3-2 es van sentir crítiques. Tot van ser ànims i aplaudiments.

El públic, el que hi va assistir, sabia el que es jugava l’equip i no va regatejar suport. Aquest és el camí. Després les coses sortiran millor o pitjor o les il·lusions es faran miques davant de l’Hèrcules... Però de moment cal aprofitar l’eufòria. És gratuïta i es pot.