LA CONTRACRÒNICA
Això és la Segona B, amic
Ha fet fama, per desgràcia, i ha donat peu a respondre amb certa sorna adaptant l’enginy a cada situació, la frase pronunciada per l’exvicepresident del Govern i expresident de Bankia, Rodrigo Rato, quan va comparèixer davant de la comissió d’investigació de la crisi bancària al Congrés dels Diputats. “Això és un saqueig? No, és el mercat, amic”, va dir en to burleta i desafiador davant dels diputats presents. Rato, que coneixerà el 10 d’octubre la sentència del Suprem per l’ús de les targetes opaques al fisc de Caja Madrid, va voler justificar-se de la forma més estúpida, però que reflecteix la realitat: això és el que hi ha, hauria pogut dir estalviant-se paraules.
Doncs bé, parafrasejant Rato, podríem dir aplicant-ho al futbol i, en concret a la categoria en la qual està el Lleida, que “això és la Segona B, amic”. I és que la mal anomenada categoria de bronze del futbol estatal sol ser d’una igualtat extrema. Només algun equip se sol distanciar per dalt i algun més es despenja per baix. La resta, tots en un puny temporada rere temporada.
La jornada tot just acabada en què el Lleida continua ocupant plaça de play-off podria servir d’exemple de com de complicada és aquesta categoria, com solen dir els entrenadors i, entre ells, el tècnic de l’equip blau, Gerard Albadalejo. Ahir només el Badalona va ser capaç de guanyar a casa. Ningú més. Ni tan sols el líder Hèrcules, al qual l’acabat d’ascendir Terol li va endossar un 0-2. Per això aconseguir una regularitat a casa és tan difícil com vital en aquesta categoria.
Al final de la temporada, malgrat la igualtat existent any rere any, els equips de play-off són els més poderosos al seu feu. Treure punts a domicili és necessari, per descomptat, però aconseguir un equilibri comença per mostrar-se intractables a casa. El Lleida va cedir ahir el primer empat al Camp d’Esports, després de dos partits de Lliga i dos de Copa guanyant, però almenys no va perdre davant d’un rival majúscul com és el Cornellà i amb coses per corregir. Amb tot, hem de ser optimistes.