Renovació obligada

Després de molts mesos sense bàsquet, massa sota el meu punt de vista, ahir a la nit es va alçar el teló a aquesta nova temporada que ha de suposar un punt d’inflexió per al futur del Força Lleida. L’agònic sofriment fins a l’última jornada en el passat curs ha de servir per redreçar el rumb i no caure en els mateixos errors. Prou temps hi ha hagut per analitzar i prendre decisions.

Encertar en el fitxatge de jugadors no és tasca fàcil però la considero determinant per complir els objectius marcats. Molts interrogants envolten la plantilla per fer front a una LEB Or que és cada vegada més exigent, ja que s’ha optat per una renovació total del roster incorporant jugadors de perfils molt diversos.

D’una banda no s’ha comptat amb la continuïtat dels del planter Marc Rubín de Celis i Sutina. D’altra banda, la precària situació econòmica de l’entitat ha fet impossible la renovació de jugadors importants. Marc Martí ha estat requerit pel Saragossa. I han causat baixa els pivots Hermet, Karena i Olaizola. Ha arribat com a director de joc, al lloc de base, Turner. Un jugador que si bé no ofereix dubtes quant a la seua capacitat física i atlètica, haurà de fer un esforç al dirigir el seu equip en una Lliga de més exigència tàctica. Chapela l’haurà d’ajudar. El combo Quintela ha de ser la referència exterior de l’equip al costat de Djuran, excel·lent tirador que ha de fer un pas endavant quant a regularitat. La posició de 4 sembla ben coberta amb Kyei i Stutz. Per completar el joc interior ha arribat Fall. La impressió és que la plantilla ha millorat en múscul i capacitat atlètica.

Estem davant d’un equip que si, com va ocórrer ahir davant del Palma, està encertat, presenta capacitat de guanyar qualsevol i lluitar per grans metes durant la temporada.