I al setè no va descansar

Que José Manuel Esnal Pardo Mané és tota una divinitat per als aficionats lleidatans al futbol és una cosa àmpliament coneguda. El que va fer a Lleida en els set anys que va ser aquí, portant l’equip des de la Segona B fins a la Primera divisió, continua sent una gesta que ningú més ha estat capaç d’igualar al Camp d’Esports. La seua ombra va ser allargada per a molts tècnics, especialment per al que va ser el seu successor, Antonio López, que no va acabar la temporada, al ser cessat a la jornada 18 de la temporada 1995-96.

Per a un entrenador del Lleida, superar un rècord de Mané és com una medalla al currículum. Doncs bé, Gerard Albadalejo ja en té una. Amb la victòria d’ahir per 2-0 sobre el València Mestalla, el Lleida Esportiu encadena en aquest inici de Lliga set jornades sense perdre. Rècord absolut en una arrancada de temporada en la història d’aquest club. I allà entra Mané. En l’última temporada del de Balmaseda a Lleida, la 94-95, l’equip va encadenar d’inici sis jornades sense perdre. Albadalejo ja l’ha superat. El punt a favor de Mané és que les seues sis jornades van ser partits guanyats, fins que va caure a Eibar per 3-1.

Gerard Albadalejo, un apassionat del futbol, al qual també li agrada la història d’aquest esport, pot continuar fent història. Si l’equip no perd diumenge a Badalona, haurà superat un registre de fa quaranta anys. A la temporada 1979-80, el Lleida, entrenat llavors per Martín Esperanza, també va estar sense perdre les set primeres jornades de Lliga. I el rècord absolut és encara més llunyà en el temps. El Lleida de la temporada 1962-63, a Tercera, i el de 1941-42, a Primera Regional B, va estar sense perdre les nou primeres.

En qualsevol cas, amb set partits de Lliga i dos de Copa sense perdre, les xifres del Lleida en aquest inici de temporada són bones. Cal ajustar coses, però l’equip és sòlid i fa pinta d’aspirant a l’ascens. Perquè des del club ja s’ha deixat clar que no hi ha un altre objectiu aquesta temporada: jugar el play-off i guanyar-lo.