LA CONTRACRÒNICA
El vestidor i la solució
Tan sols s’han jugat dos jornades de la Lliga regular de la LEB Or i ja comencem a entreveure de què anirà la pel·lícula. La temporada promet sensacions i emocions a dojo amb un bon grapat d’equips disposats a trencar tots els pronòstics i lluitar fins al final per assolir l’objectiu marcat.
Dos jornades que, en el cas del Força Lleida, han servit per reforçar una de les característiques que ens han fet molt forts en etapes anteriors: el vestidor. Una plantilla jove en edat i carregada d’il·lusions s’ha de fer molt forta de pista endins, on es juga un altre partit. El de la sincronia, les ajudes emocionals, el rebot de la desesperança i l’assistència al company deprimit per mil i situacions sobrevigudes al llarg de la dura campanya.
L’equip ha fet una metamorfosi total en relació amb la temporada anterior, amb canvi de pràcticament tota la plantilla i deixant com a fixes dos grans jugadors i millors persones com son Miki Feliu i Papa Mbaye, autèntics líders de les relacions humanes i de l’anotació interpersonal. A tot plegat, cal que no perdem de vista la tasca del míster, Jorge Serna. Ha de ser capaç d’aconseguir les sinergies d’aquest grup humà i potenciar-les a la pista tenint en compte que del seu mestratge dependrà en bona part els resultats al terreny de joc.
Per la seva part, la junta directiva ha de fer la seva feina dirigint i deixant que la resta flueixi per si sol sense interferències, mentre que el públic ha de donar el millor de si mateix partit rere partit per ser el jugador número 6. De moment tenim bones vibracions i l’objectiu és més que clar: mantenir la categoria sense patiments i fer gaudir l’afició al Barris Nord com en altres temps. Tenim equip, joventut i bon rotllo. El vestidor és una part important de la solució.